Manifest.

Avui, dia 28 de setembre, es celebra la inauguració del Curs Acadèmic d'aquesta universitat, l’acte
institucional que oficialitza l'inici d’un nou any dedicat a la docència, a la recerca i al desenvolupament. Com si es tractés d'un curs qualsevol, avui es troben reunits el nostre Rector magnífic, els òrgans de govern de la UPC i altres excel·lentíssims polítics, celebrant que comencem el curs més car de la història universitària d'aquest país.
Avui es reuneixen uns polítics i un Rector que han estat còmplices de les retallades imposades per les actuals administracions i institucions. Retallades brutals, que redueixen la qualitat de l'ensenyament i que elititzen l'accés al coneixement, negant l’oportunitat d'estudiar a les universitats públiques a tots aquells i aquelles que no poden fer front als abusius preus de les matrícules, al mateix temps que s'endureixen les condicions per a obtenir beques públiques, empobrint d’aquesta manera, encara més, el sistema de beques existent. Aquests atacs no són, però, endèmics al col·lectiu estudiantil. S'acomiaden professors i personal d’administració i serveis, endurint també les seves condicions laborals i precaritzant la seva feina fins al punt que s'han produït
retards en el pagament de les nòmines dels treballadors de la UPC.
Aquestes retallades xoquen frontalment amb les ja desmentides promeses de qualitat dels Plans de Bolonya i l’Espai Europeu d’Educació Superior. Uns plans i estratègies que no s’acaben aquí. Aquest marc de retallades i reformes en l’àmbit de l’Educació no és sinó el primer pas de tot un procés de destrucció d’aquest pilar fonamental del desenvolupament. La continuació d’aquestes polítiques és l'intent d’eliminar l’autonomia i la democràcia de les universitats, anihilant la representativitat dels col·lectius d’estudiants, professors i personal de serveis als òrgans de govern de les mateixes, afavorint un silenci que permet enfocar el sistema universitari cap als interessos de la classe governant. Uns interessos que queden palesos en un model de finançament cada vegada més precàriament públic i cada vegada més prominentment privat.
Es presenta, doncs, un escenari on la universitat pública, que hauria de ser un ens de qualitat i representant del lliure accés al coneixement, es converteix en un titella més en mans del capital. Es converteix, llavors, en un organisme que només posa el coneixement a disposició d’aquells qui se’l poden pagar, condicionat, a més a més, per interessos merament econòmics i empresarials.
Per tots aquests motius avui som totes nosaltres aquí. Perquè creiem que l’educació és una prioritat per a qualsevol societat amb perspectives de progrés humà. Perquè creiem en una educació de lliure accés i de qualitat, on tota persona disposa de les mateixes oportunitats sense importar la seva procedència o la seva condició econòmica. Perquè creiem que tots nosaltres, estudiants, professors, treballadors i equip de govern de la universitat hem de plantar cara als atacs que estem patint.
No claudicarem en el nostre projecte. La lluita per una universitat pública no s’atura!